Una mica d'història...

Publicat el Dijous, 07 Setembre 2006

Els següents paràgrafs estan extrets, en gran part, del llibre "75 anys del Grup Escolar de Girona. Aproximació a la història de l'escola pública Joan Bruguera", de S. MARQUÈS i J. PUIGBERT. 

El 4 de novembre de 1908 es posa la primera pedra del nou edifici. L'acte és solemne i la premsa local en parla com un dels més lluïts de les Fires.
Tres anys després, l'1 de setembre de 1911 comencen les classes al Grup Escolar; oficialment, la inauguració es fa el 17 de setembre.
Girona té, doncs, un nou edifici escolar aixecat sobre l'antic baluard de la Santa Creu, obra de l'arquitecte municipal Martí Sureda i Vila.
El nou edifici és motiu de satisfacció i d'orgull per a la ciutat i per al magisteri gironí.

La nova escola pública té nombrosa assistència (524 alumnes el primer curs escolar). Una escola que ha optat per una línia de renovació en profunditat, amb un ensenyament que vol ser qualitativament millor i amb una organització escolar que instrueixi i eduqui al mateix temps. Es per tot això que s'ha organitzar de manera graduada (pionera a l'estat espanyol). L'escola graduada ( per cursos) és aquella en la qual hi ha diversos mestres i que permet un tipus d'organització superior a les escoles unitàries (un sol mestre).

Des del seu inici al Grup Escolar hi funciona l'escola annexa a la Normal en la qual hi fan pràctiques els futurs mestres. Aquest fet repercuteix beneficiosament en el nivell pedagògic.
Hi ha un altre aspecte a destacar ja des del primer curs escolar: el mutualisme (col.laboració de diferents entitats). És voluntat del professorat acostar l'escola a la societat. Volen que hi entri tot allò que ajuda a la formació dels futurs ciutadans.
A més de les excursions, dintre de les activitats escolars, tenen especial relleu els treballs manuals.

El període de 1914 a 1923 és molt ric en transformacions en el camp educatiu a Catalunya (llengua catalana com a llengua normal d'ensenyament, la reivindicació de l'autonomia escolar, ....). El grup escolar funciona i funciona bé.Aquesta situació repercuteix sensiblement en la matrícula dels alumnes que va augmentant. L'ensenyament que es fa al Grup Escolar no es redueix al camp estricte de l'escola elemental: des de l'any 1913, té les portes obertes a l'educació d'adults; la cantina escolar s'inaugurarà el 1920 (menjador per alimentar els fills de les famílies més necessitades); les colònies escolars i el casal d'estiu,...

Amb la dictadura de Primo de Rivera (13 de setembre de 1923 a gener de 1930), la seva normativa escolar restrictiva repercuteix directament i de manera negativa en el funcionament del Grup Escolar -i en les altres escoles públiques-. També afecta a la cohesió del claustre, però tot i això es millora la biblioteca de l'escola i des de 1928 de manera periòdica es demana a l'Ajuntament la instal.lació de calefacció a l'escola.

Amb la II República (abril del 1931 fins l'esclat de la guerra civil el 1936), la nova etapa és celebrada majoritàriament pels mestres públics com l'inici de la superació dels mals crònics que arrossega l'ensenyament. S'inicien els tràmits per la construcció de diverses escoles que fa temps es reclamen: la de Montjuïc, la del barri de la Mercè i la del Pont Major. Al Grup Escolar hi ha diverses millores materials (per exemple el nou enllumenat elèctric). L'octubre de 1931 els mestres complint la normativa del Ministeri ja han consultat als pares sobre el tema de la instrucció religiosa (voluntària). Seguint la normativa vigent, acorden fer lliçons setmanals de lectura de la "Constitución de la República Española". La normalització lingúística, però, no és tan eficaç com caldria esperar. El Grup Escolar va fent, però gosaríem afirmar que és un fer diferent, més discret que en la primera etapa.

Durant la Guerra Civil (1936-1939) es vol que, malgrat la situació de guerra, la vida escolar sigui normal. Tothom té interès que tot funcioni normalment, així es fan festes ecolars, gimnàstica i cant, activitats educatives, colònies escolars, guarderies municipals,...

Amb el franquisme, es produeix un capgirament total de valors. S'inicien anys foscos, de molta misèria material - per a la majoria - i també de por i repressió. Es produeix un trencament de la tradició associacionista del magisteri gironí. Els mestres treballen dins de l'escola el més dignament possible (sempre dins dels enormes límits de tot tipus que hi ha en un país que acaba de sortir d'una guerra de tres anys i immers en una dictadura). No és moment d'innovació, ni de discussió pedagògica. Hi ha un nou esperit religiós estimulat i potenciat per les autoritats del magisteri gironí (és pràctica habitual en el Grup Escolar l'assistència corporativa a les processons de Corpus i al Via Crucis i la beneddicció de l'estendard de l'escola). Per voluntat de les autoritats del moment es potencia la formació religiosa i política del règim. Aquesta escola, al contrari de la republicana que fa la coeducació un principi pedagògic, ara estableix la separació de sexes. La llengua catalana deixa de formar part de l'escola i de la societat.

Es treballa en el marc d'una pedagogia tradicional i sota els condicionants polítics del nou règim. No gaires innovacions, pocs plantejaments renovadors, ensenyament digne, exigent. El 1945, el claustre, connectant amb l'esperit dels primers mestres del grup, acorda crear estudis complementaris de comerç. Aquests estudis de comerç seran la base de la futura Escola Universitària d'Estudis Empresarials.

El 16 de setembre de 1962, reprèn l'Associació de pares d'alumnes i exalumnes del Grup Escolar Joan Bruguera.

El curs 1964-65, l'Escola Normal de Girona deixa els locals de Gran Via per traslladar-se al nou edifici del carrer Emili Grahit. Té conseqüències directes en la vida del Grup Escolar, ja que l'escola de pràctiques que fins ara hi està ubicada es trasllada al nou centre. El Grup Escolar queda practicament buit i ha de començar de nou.

El curs 1965-66 s'inicien les obres per aixecar un nou pis a l'escola i s'ha d'organitzar el curs partint gairebé de zero. En els cursos posteriors es fan diverses obres d'adequació de l'edifici i s'atenen altres aspectes de la vida del centre com una nova organització economico-administrativa. Es va obrint la porta a noves activitats (cant, educació física, cinema, festa del llibre, excursió de final de curs,...).

La Llei General d'educació de 1970 fomenta i propicia un canvi en l'ensenyament i la mort de Franco assenyala l'inici vers la transició i el canvi polític. El 1979, Catalunya recupera l'Estatut i posteriroment la Generalitat té competències plenes. El 1979 el Grup Escolar es converteix en escola mixta.

El 1982 es demana formalitzar l'ensenyament en català (les primeres classes s'havien començat el curs 1974-75). Aquesta decisió de fer l'escola catalana no fou fàcil, calgué vèncer reticències i pors.

L'any 1986 es va celebrar amb diferents actes el 75è aniversari de la noxtra escola. Es va publicar el llibre del que en traiem aquesta informació.

Fins al curs 2001-2002, tot i les continues demandes de la nostra comunitat educativa, no es comencen les obres de remodelació del CEIP Joan Bruguera. Durant molts cursos els/les alumnes, pares i professors/es no han tingut un centre educatiu en les millors condicions per desenvolupar la seva tasca, ja que l'edifici es va anar degradant. Aquest curs escolar, es trasllada el personal i els alumnes al CEIP Carme Auguet de Pont Major, on comparteixen edifici les dues escoles. Això implica l'organització escolar provisional per un any.

El curs 2002-2003 es torna a l'edifici remodelat, no sense complicacions. S'ha d'acabar part de l'obra menor, organitzar una nova escola i l'inici de curs accelerat.

Durant aquests anys de la democràcia, el CEIP Joan Bruguera s'ha anat adaptant a les noves legislacions i a les noves necessitats de la societat, sense perdre de vista l'esperit primers mestres del Grup Escolar, obrint les portes als nous reptes, renovant i mantenint els aspectes pedagògics més vàlids.

El nou segle, ens comporta nous interrogants que hem d'anar desxifrant: la diversitat de les nostres aules, la incorporació de les noves tecnologies, ... Esperem que els afers estrictament polítics ens afectin el menys possible. 


D'on ve el nom "Joan Bruguera"?

Durant l'etapa republicana es va atorgar el nom de Joan Bruguera al Grup Escolar. Fou un metge del S. XV que fundà un col.legi per gironins estudiants de medicina a Montpeller, fomentant, d'aquesta manera, les influències de la medicina francesa a Catalunya.